Al llarg d'aquest any hem viscut la invasió i posterior ocupació de l'Iraq, que els EE.UU han volgut justificar amb la doctrina dels "atacs preventius"; un eufemisme quel, en realitat, no és més que una altra manera d'anomenar a les guerres ofensives. El govern espanyol no només s'ha adherit des del començament a la política militarista dels dirigents nordamericans, sinó que recentment ha fet també seva la idea dels "atacs preventius", rebatejats pels president Aznar com a "accions anticipatòries". Aquesta aposta del govern espanyol per una política exterior agressiva i militarista no és purament retòrica, sinó que es tradueix en un increment de la despesa militar, que afecta especialment als fons destinats a R+D+i. Així doncs, aquest any, tal com passa des de fa algun temps, el desenvolupament i fabricació de noves armes ofensives es porta la major part dels pressupostos que l'Estat diu dedicar a R+D+i, (veure informe 2004 de la R+D espanyola d'aquesta campanya) en detriment dels fins civils. I és que, com ja s'ha vist a l'Iraq, la constant "innovació" dels sistemes d'armament és una activitat clau a l'era dels atacs preventius.

Davant aquesta realitat, a la Campanya "Per la pau: prou investigació militar!" creiem que la comunitat científica no pot mantenir-se ni silenciosa ni passiva.

Fins al moment, durant els tres anys que la campanya porta viva, hem aconseguit que centenars d'investigadors es declarin objectors científics, comprometent-se a no col·laborar en cap recerca de caràcter militar, y que dotze universitats de l'Estat espanyol incorporin als Estatuts l'aposta per la pau i el rebuig a la R+D militar. Ara que s'estan debatent els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2004, creiem que ha arribat el moment de dirigirnos a tota la comunitat científica de l'estat i a totes les persones vinculades a l'àmbit de la R+D i a les prioritats de la política científica espanyola, dels fins militars cap als civils. Per això, et convidem a signar el següent manifest.

Manifest per a una R+D per la pau

Un terç del pressupost de l’Estat espanyol dedicat a ciència i tecnologia es destina a finançar despeses militars. El 65% de les inversions de 2003 en els principals programes per desenvolupar armament (avió de combat Eurofighter, fragates F-100, carros de combat Leopard i avió A-400M) procedeixen del fons del Ministeri de Ciència i Tecnologia, i més del 90% d’aquest pressupost correspon exclusivament a despeses de fabricació d’aquest armament.

El passat 5 de setembre, el Consell de Ministres va aprovar un pla per comprar armes pel valor de 4.176 milions d’euros, que inclou: 24 helicòpters Tigre, 4 submarins, un vaixell de guerra per 1.200 soldats i 212 vehicles de combat Pizarro. Aquest pla es finançarà amb la venta de terrenys militars i fons del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Segons l’informe elaborat per la Fundació per la Pau i la Campanya “Per la Pau, no a la investigació militar”, el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2004 destina 1.371 milions d’euros a investigació militar (més del 31% del cost total per R+D) la majoria d’aquests recursos aniran a parar al disseny i construcció d’onze tipus d’armament. Aquesta xifra triplica la dedicada a investigació científica bàsica (font principal de finançament de les Universitats i el CSIC), multiplica per set la de recerca sanitària, es 27 vegades la recerca agrària i 38 vegades la dedicada a recerca oceanogràfica i pesquera. Tan sols cinc empreses vinculades a la indústria militar (EADS-CASA, Santa Bárbara Sistemas, SENER, Izar i ITP) s’emporten el doble de diners dels que reben en conjunt totes les universitats espanyoles i el CSIC, per R+D civil.

Mentre que la inversió en Ciència i Tecnologia es manté quasi inalterada des del començament dels noranta, corresponent l’any 2003 al 0’96% del PIB (davant al 1’9% de la mitja de la Unió Europea), la inversió de diner públic en R+D militar s’ha quadruplicat en els últims vuit anys. Si es descompta del percentatge d’inversió dedicat a Ciència i Tecnologia la part que correspon a fabricació d’equips militars, que com és obvi no hauria d’incloure’s en aquest concepte, la xifra real queda aproximadament en el 0’75% del PIB espanyol, i així ens situa a la cua del conjunt de països de l’Europa comunitària. Segons l’informe sobre la situació de la Ciència i la Tecnologia a Espanya, recentment elaborat per investigadors del CSIC, al ritme actual de creixement, Espanya trigarà 50 anys en arribar a la mitja de la OCDE i 100 anys en aconseguir l’objectiu del cost en R+D (3% del PIB) acordat pels Governs de la UE pel 2010.

La investigació és, sens dubte, un valor social imprescindible que ha de repercutir en el benestar de la societat que la sustenta. I en canvi, la política d’inversió en R+D dels últims anys ha estat víctima, de la mateixa manera que la resta d’inversions socials al nostre país (sanitat, educació, atenció a la gent gran i protecció social en general) d’un abandonament inacceptable i perillós. Aquesta situació fomenta l’avenç d’un tipus de societat cada vegada més injusta i insolidària, on cadascú val pel que posseeix i on es considera una prioritat generar por i armament per defensar-se abans que produir coneixement i benestar per viure en pau.

Com a persones vinculades a l’àmbit de la R+D espanyola volem manifestar:

1. El nostre desacord amb el continu increment de la inversió de fons públic per a la fabricació i adquisició d’armament militar.

2. La nostra més rotunda oposició a que aquestes inversions es financin amb pressupostos corresponents al Ministeri de Ciència i Tecnologia, cosa que suposa un gravíssim perjudici pel ja deteriorat panorama de la investigació científica al nostre estat.

3. La nostra exigència per tal que no es tracti de burlar la comunitat científica i enganyar la societat en general, barrejant partides d’investigació i despeses militars amb l’únic objectiu d’ocultar a la ciutadania el total desinterès del govern de l'estat pel desenvolupament científic, tecnològic i social de casa nostra.

4. La nostra ferma convicció que qualsevol política que pretengui disminuir el cost públic, a força de buidar el contingut social, d’educació i de recerca de coneixement, fomentarà el costat més fosc de la convivència i hipotecarà el benestar de les generacions futures.

5. La nostra exigència per què el govern espanyol es comprometi decididament a reduir els costos en R+D militar, procedint a l’augment progressiu dels fons destinats a recerca amb fins exclusivament civils fins arribar a una convergència real amb les xifres de la Unió Europea.

6. La nostra intenció d’exigir amb responsabilitat, com a dipositaris de l’esforç comú de la societat espanyola, i per tots els mitjans al nostre abast, que la investigació científica sigui tractada pel poder executiu del nostre país amb la importància que es mereix la tasca de generar coneixement i la seva aplicació amb fins socials. Així mateix, ens comprometem a realitzar el màxim esforç, individual i col·lectiu, per donar a conèixer a la societat la situació d’abandonament en la qual es troba el sistema de R+D espanyol i les repercussions que tindrà sobre el benestar econòmic i social de la ciutadania.