|
Al
llarg d'aquest any hem viscut la invasió i posterior ocupació
de l'Iraq, que els EE.UU han volgut justificar amb la doctrina dels
"atacs preventius"; un eufemisme quel, en realitat, no
és més que una altra manera d'anomenar a les guerres
ofensives. El govern espanyol no només s'ha adherit des del
començament a la política militarista dels dirigents
nordamericans, sinó que recentment ha fet també seva
la idea dels "atacs preventius", rebatejats pels president
Aznar com a "accions anticipatòries". Aquesta aposta
del govern espanyol per una política exterior agressiva i
militarista no és purament retòrica, sinó que
es tradueix en un increment de la despesa militar, que afecta especialment
als fons destinats a R+D+i. Així doncs, aquest any, tal com
passa des de fa algun temps, el desenvolupament i fabricació de noves armes ofensives es porta la major part dels pressupostos
que l'Estat diu dedicar a R+D+i, (veure informe
2004 de la R+D espanyola d'aquesta campanya) en detriment
dels fins civils. I és que, com ja s'ha vist a l'Iraq, la
constant "innovació" dels sistemes d'armament és
una activitat clau a l'era dels atacs preventius.
Davant
aquesta realitat, a la Campanya "Per la pau: prou investigació
militar!" creiem que la comunitat científica no pot
mantenir-se ni silenciosa ni passiva.
Fins
al moment, durant els tres anys que la campanya porta viva, hem
aconseguit que centenars d'investigadors es declarin objectors científics,
comprometent-se a no col·laborar en cap recerca de caràcter
militar, y que dotze universitats de l'Estat espanyol incorporin
als Estatuts l'aposta per la pau i el rebuig a la R+D militar. Ara
que s'estan debatent els Pressupostos Generals de l'Estat per al
2004, creiem que ha arribat el moment de dirigirnos a tota la comunitat
científica de l'estat i a totes les persones vinculades a
l'àmbit de la R+D i a les prioritats de la política
científica espanyola, dels fins militars cap als civils.
Per això, et convidem a signar el següent manifest.
Un
terç del pressupost de lEstat espanyol dedicat a ciència
i tecnologia es destina a finançar despeses militars. El
65% de les inversions de 2003 en els principals programes per desenvolupar
armament (avió de combat Eurofighter, fragates F-100, carros
de combat Leopard i avió A-400M) procedeixen del fons del
Ministeri de Ciència i Tecnologia, i més del 90% daquest
pressupost correspon exclusivament a despeses de fabricació
daquest armament.
El
passat 5 de setembre, el Consell de Ministres va aprovar un pla
per comprar armes pel valor de 4.176 milions deuros, que inclou:
24 helicòpters Tigre, 4 submarins, un vaixell de guerra per
1.200 soldats i 212 vehicles de combat Pizarro. Aquest pla es finançarà
amb la venta de terrenys militars i fons del Ministeri de Ciència
i Tecnologia.
Segons
linforme elaborat per la Fundació per la Pau i la Campanya
Per la Pau, no a la investigació militar, el
projecte de Pressupostos Generals de lEstat pel 2004 destina
1.371 milions deuros a investigació militar (més
del 31% del cost total per R+D) la majoria daquests recursos
aniran a parar al disseny i construcció donze tipus
darmament. Aquesta xifra triplica la dedicada a investigació
científica bàsica (font principal de finançament
de les Universitats i el CSIC), multiplica per set la de recerca
sanitària, es 27 vegades la recerca agrària i 38 vegades
la dedicada a recerca oceanogràfica i pesquera. Tan sols
cinc empreses vinculades a la indústria militar (EADS-CASA,
Santa Bárbara Sistemas, SENER, Izar i ITP) semporten
el doble de diners dels que reben en conjunt totes les universitats
espanyoles i el CSIC, per R+D civil.
Mentre
que la inversió en Ciència i Tecnologia es manté
quasi inalterada des del començament dels noranta, corresponent
lany 2003 al 096% del PIB (davant al 19% de la
mitja de la Unió Europea), la inversió de diner públic
en R+D militar sha quadruplicat en els últims vuit
anys. Si es descompta del percentatge dinversió dedicat
a Ciència i Tecnologia la part que correspon a fabricació
dequips militars, que com és obvi no hauria dincloures
en aquest concepte, la xifra real queda aproximadament en el 075%
del PIB espanyol, i així ens situa a la cua del conjunt de
països de lEuropa comunitària. Segons linforme
sobre la situació de la Ciència i la Tecnologia a
Espanya, recentment elaborat per investigadors del CSIC, al ritme
actual de creixement, Espanya trigarà 50 anys en arribar
a la mitja de la OCDE i 100 anys en aconseguir lobjectiu del
cost en R+D (3% del PIB) acordat pels Governs de la UE pel 2010.
La
investigació és, sens dubte, un valor social imprescindible
que ha de repercutir en el benestar de la societat que la sustenta.
I en canvi, la política dinversió en R+D dels
últims anys ha estat víctima, de la mateixa manera
que la resta dinversions socials al nostre país (sanitat,
educació, atenció a la gent gran i protecció
social en general) dun abandonament inacceptable i perillós.
Aquesta situació fomenta lavenç dun tipus
de societat cada vegada més injusta i insolidària,
on cadascú val pel que posseeix i on es considera una prioritat
generar por i armament per defensar-se abans que produir coneixement
i benestar per viure en pau.
Com
a persones vinculades a làmbit de la R+D espanyola
volem manifestar:
1.
El nostre desacord amb el continu increment de la inversió
de fons públic per a la fabricació i adquisició
darmament militar.
2.
La nostra més rotunda oposició a que aquestes inversions
es financin amb pressupostos corresponents al Ministeri de Ciència
i Tecnologia, cosa que suposa un gravíssim perjudici pel
ja deteriorat panorama de la investigació científica
al nostre estat.
3.
La nostra exigència per tal que no es tracti de burlar
la comunitat científica i enganyar la societat en general,
barrejant partides dinvestigació i despeses militars
amb lúnic objectiu docultar a la ciutadania
el total desinterès del govern de l'estat pel desenvolupament
científic, tecnològic i social de casa nostra.
4.
La nostra ferma convicció que qualsevol política
que pretengui disminuir el cost públic, a força
de buidar el contingut social, deducació i de recerca
de coneixement, fomentarà el costat més fosc de
la convivència i hipotecarà el benestar de les generacions
futures.
5.
La nostra exigència per què el govern espanyol es
comprometi decididament a reduir els costos en R+D militar, procedint
a laugment progressiu dels fons destinats a recerca amb
fins exclusivament civils fins arribar a una convergència
real amb les xifres de la Unió Europea.
6.
La nostra intenció dexigir amb responsabilitat, com
a dipositaris de lesforç comú de la societat
espanyola, i per tots els mitjans al nostre abast, que la investigació
científica sigui tractada pel poder executiu del nostre
país amb la importància que es mereix la tasca de
generar coneixement i la seva aplicació amb fins socials.
Així mateix, ens comprometem a realitzar el màxim
esforç, individual i col·lectiu, per donar a conèixer
a la societat la situació dabandonament en la qual
es troba el sistema de R+D espanyol i les repercussions que tindrà
sobre el benestar econòmic i social de la ciutadania.
|